Marta Valls: l’experiència de viatjar a l’estranger amb el voluntariat europeu

869

En el marc de la xerrada sobre mobilitat internacional que ofereix el Punt Jove dels Hostalets de Pierola, us presentem l’experiència de la jove l’hostaletenca Marta Valls i el seu viatge a Turquia.

La propera xerrada sobre mobilitat internacional, amb l’assessoria de mobilitat internacional de l’Oficina Jove de l’Anoia i amb la presència de la Marta Valls, serà el proper dimecres, 24 de maig de 19h a 20h al Punt Jove.

Entrevista: 

Marta Valls: L’experiència del Servei de Voluntariat Europeu.

Com et definiries en una frase?

Interessada pel món i les persones.

Què has estudiat?

L’any passat vaig acabar la carrera de Periodisme. Vaig estudiar-la perquè m’encanta conèixer gent, viatjar, entendre el món. I perquè és una professió que et permet interrogar tot tipus de persones, investigar, conèixer millor l’entorn i veure la vida a través d’altres ulls.

Per què SVE? Per què Turquia?

Abans d’anar al Servei de Voluntariat Europeu vaig viatjar al Marroc en un projecte de voluntariat que em va encantar. Aquella experiència em va impulsar a conèixer altres projectes i, uns amics de la universitat, em van informar del Servei de Voluntariat Europeu. Per què Turquia i no França, per exemple? Perquè els països propers sé que els puc visitar en qualsevol moment, no són tan diferents a Catalunya. En canvi, Turquia el veia un país més diferent, i més la província de Denizli, que és on vaig estar. Aquest país està entre Europa i Àsia, hi ha el conflicte amb els Kurds, la guerra de Síria a tocar, el trobava un país potencialment interessant i, des del punt de vista periodístic, molt ric a nivell de visió internacional.

En què va consistir la teva tasca voluntària?

El projecte se situava dins d’un ‘Centre de joventut’ i la nostra tasca era de suport a totes les activitats. Amb l’altra noia voluntària italiana -érem dues noies voluntàries estrangeres que participàvem en el projecte- ens vam encarregar també de fer un documental sobre l’equip de bàsquet local que anaven en cadira de rodes. Aquest equip viatjava per tot el país. I també fèiem classes d’anglès a nens i nenes i a joves. Em vaig sentir molt a gust, molt acollida. Fins i tot massa! Tot i que també vaig sentir enyorança de casa meva, de poder-li explicar a ma mare o els amics les anècdotes del dia, o poder dutxar-te amb aigua calenta, el pernil salat… Però tot i així, els dos mesos que vaig estar al projecte van ser genials!

En què t’ajuda l’entitat acollidora del projecte de SVE?

Són els qui gestionen el projecte de voluntariat i, a més, t’aconsegueixen un pis compartit, que te’l paga, i et donen uns diners de butxaca (poket money) per poder comprar el menjar, viatjar, etc.

Quina Marta has deixat enrere?

D’alguna manera amb aquesta experiència m’he fet ‘gran’. Ja sé que no he canviat tant però tinc més clar el que vull, el tipus de relacions amb les persones, la feina que m’agradaria… He construït la meva filosofia de vida.

Què t’emportes de Turquia?

Viure intensament la vida. Amb dos mesos que he estat, tinc la sensació que he viscut molt més temps allà.  M’emporto aprenentatges, la gent que he conegut de moltes cultures o la vivència de ser estrangera en un país.

El SVE ho pot fer tothom?

És clar que ho pot fer tothom. Però has de tenir ganes! I tenir clar que potser patiràs una mica, ja que has d’abandonar la zona de confort, i això fa por, perquè no coneixes on vas i què faràs. Has de tenir ganes de no saber res, ni de conèixer ningú en un principi.

 

Amb quina o quines anècdotes et quedes?

Dues de les experiències que més em van sacsejar van ser relacionades amb la proximitat amb la guerra. La primera va ser quan vam anar al cementiri de Denizli a veure un monument on hi havia màrtirs de la pàtria que havien lluitat a la guerra de Síria. Aquells nois havien mort amb 20 anys, dos anys menys que jo. Amb 20 anys havien perdut la vida per una guerra absurda. Anar tan jove a morir… No havia sentit la guerra de tan a prop fins aquell moment. I l’altra va ser veure la celebració d’uns nois que anaven al servei militar, i on potser els enviaven era a la frontera de Síria, és a dir, que possiblement moririen i en canvi ho vivien com si hagués guanyat el Barça, amb banderes, música, etc. Va ser molt impactant!

Quines recomanacions donaries a l’hora de triar aquest recurs per viatjar?

L’SVE et permet guanyar experiència, aprofundir en els països on vas, conèixer persones interessants i la visió que tenen del país. Els voluntariats en general et permeten fer aquesta immersió i créixer com a persona. Ara bé, l’SVE és una mica pesat en el procediment burocràtic perquè, a vegades, has d’enviar moltes sol·licituds abans no t’agafen. No has de perdre l’esperança, ja que sovint pots arribar a fer varis voluntariats. Jo, l’any que ve, me’n vaig a fer un altre projecte a Jordània!

Tota l’experiència de la Marta Valls explicat en primera persona al web de l’Associació de Joves Solidaris.

 

Comparteix