Coincidint amb el Dilluns de Pasqua, tradicionalment, se celebra el dinar popular amb els avis i àvies dels Hostalets. És una de les trobades més esperades de l’any i el començament dels actes de la Festa de la Gent Gran que es fan al llarg d’una setmana. Aquest any no pot ser, però precisament ara més que mai, cal tenir-los molt presents cada dia.
Carta des de la regidoria de la Gent Gran
La previsió que teníem a l’inici del 2020 era, per a la setmana de després de Pasqua, celebrar la 53ena Festa de la Vellesa en el marc de la Setmana de la Gent Gran dels Hostalets de Pierola. Aquests dies, lluny de poder fer un gran dinar col·lectiu, ens trobem confinats i amb el cor compungit en veure com alguns dels avis i àvies han marxat massa aviat i amb l’agravant de no tenir la possibilitat de fer el comiat que mereixem.
.
Enguany, la Setmana de la Gent Gran és més que una setmana. Des de l’Ajuntament ens preocupem per saber si us falta res, acompanyar-vos en les vostres preguntes i ajudar a protegir-vos dels efectes d’una pandèmia especialment virulenta amb el vostre col·lectiu. També som testimonis de les vostres recuperacions, d’escoltar que esteu bé, comprovar com famílies, grups de veïns, comerços i entitats s’organitzen per facilitar les coses, etc. Són exemples d’una part molt positiva que cal mimar i no oblidar tampoc.
.
El patrimoni que representa la gent gran als Hostalets és cabdal en molts aspectes, sobretot, en el social i el cultural. La relació directa, aquests dies, des del recolliment i la preocupació és un exemple que ens acosta i ens fa més forts com a comunitat, com a poble. És cert, ara no podem celebrar un gran dinar però esperem que ben aviat tinguem ocasió de trobar-nos novament per compartir converses, escoltar la vostra experiència, la visió que en traieu de tot plegat més enllà del telèfon i més a prop de la distància que ara hem de mantenir.
.
L’homentage en el marc d’una setmana anual ha estat suspesa. Són dies on la prioritat és combatre un episodi que requereix l’esforç d’absolutament tothom i, especialment, d’un col·lectiu que el pateix més que cap altre. El reconeixement és de molts més dies i acabarà quan ens retrobem al casal, a la placeta o en qualsevol punt d’aquest poble que compartim i estimem. Són setmanes d’incertesa i de preocupació, de sentiments confrontants, de pèrdues, d’aprenentatge, superació i també alguns guanys. Però, sobretot, són Setmanes de la Gent Gran.