Les restes fòssils del Hostalets de Pierola són objecte de l’estudi d’un equip internacional d’investigadors, encapçalats pel Isaac Casanovas de l’Institut Català de Paleontologia.
Aquest 9 d’octubre de 2018 s’ha publicat un article a la revista eLife, en el qual els investigadors descriuen el primer esquelet fòssil d’un esquirol volador. Es tracta de Miopetaurista neogrivensis, que va viure fa 11,6 milions d’anys i és l’esquirol volador més antic que es coneix. Les seves restes van ser trobades al jaciment de l’abocador de Can Mata, d’on també es van recuperar les restes del representant més antic del llinatge del pandes gegants (Kretzoiarctos beatrix).
Entre les més de 80 restes de l’esquelet que s’han pogut recuperar, hi ha el crani i diversos ossos de les extremitats, vitals per a la seva identificació. Els ossos del canell estan modificats per tal de subjectar i desplegar la membrana de pell que utilitzen per planar, anomenada patagi. Aquesta membrana va de les extremitats anteriors a les posteriors i els confereix l’habilitat de recórrer fins a 150 metres planant de branca en branca. És per aquest motiu que és un animal molt interessant, ja que ens confirma que als Hostalets de Pierola, fa 11,6 milions d’anys, hi havia un bosc amb molts arbres i força junts, per tal que la Miopetaurista hi pogués viure.
Es tracta d’un esquirol volador molt gran, comparable a la majoria d’espècies d’esquirols voladors actuals. Els investigadors estimen que el seu pes oscil·lava entre els 1,1 i els 1,6 kg, amb una longitud d’un metre (incloent la cua) i uns 40 centímetres de costat amb el patagi desplegat.
S’ha pogut generar un model en 3 dimensions del seu esquelet gràcies a les mateixes tecnologies que van emprar-se per reconstruir el carni de la Laia (Pliobates cataloniae). Per tal de poder omplir les parts de l’esquelet que faltaven, s’han basat en l’esquelet dels esquirols voladors actuals, que són molt semblants al Miopetaurista.
Els esquirols voladors van evolucionar de formes arborícoles com l’esquirol comú, però encara es desconeix en quin moment va tenir lloc aquesta divisió, s’estima que fa entre 35 i 25 milions d’anys. Avui dia es coneixen fins a 52 espècies diferents entre Euràsia i Nord Amèrica.
Gràcies a l’estudi dels fòssils recuperats a l’Abocador de Can Mata, s’ha pogut reconstruir l’ambient de bosc humit i tancat amb clima subtropical humit, on el Miopetaurista neogrivensis hi ha jugat un paper molt important.
El CRIP com espai de difusió
El Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica, com espai de difusió de la paleontologia als Hostalets de Pierola, inclourà els resultats dels nous estudis dins dels programes de difusió del centre. D’aquesta manera es garanteix la transferència d’informació entre la recerca i el públic en general.
Article: Casanovas-Vilar, I., Garcia-Porta, J., Fortuny, J., Sanisidro, O., Prieto, J., Querejeta, M., Llácer, S., Robles, J.M., Bernardini, F., Alba, D.M. 2018. Oldest skeleton of a fossil flying squirrel casts new light on the phylogeny of the group. eLife. DOI: https://doi.org/10.7554/eLife.39270