Història:
El nom de Pierola apareix documentat per primera vegada l’any 963 amb l’expressió llatina Apierola. També surt esmentat en un document que parla sobre Esparreguera, la jurisdicció dels castells d’Esparreguera i dels homes de Gorgonsana.
El castell de Pierola, esmentat ja al segle IX, fou cedit el 1063 per Ramon Berenguer I al vescomte de Barcelona a canvi de Piera, i perdurà temps en la casa vescomtal i els seus descendents, els Saguàrdia. Esdevingué el 1268 centre de la baronia de Pierola.
L’actual nucli principal de població va néixer en l’antic encreuament dels camins de Vilafranca a Montserrat, Camí Romeu (actual carrer Major) i el d’Igualada a Barcelona (actual carrer de l’Església). Fou en aquests indrets on s’establiren petits hostals que servien als caminants per fer-hi parada, així com als carreters i a les diligències, i a les rècules d’animals dels carros que transitaven per la zona. Posteriorment, s’hi van anar construint cases al voltant formant el nucli de població més important: Els Hostalets.
A principis del segle XVII comença a trobar-se el nom d’Hostalets en el terme municipal de Pierola, ja que s’obren diversos establiments dedicats al servei dels viatgers.
El creixement dels Hostalets de Pierola va fer que els seus habitants demanessin i aconseguissin, el 1852, tenir església pròpia, fet que va propiciar el trasllat del rector de la rectoria de Pierola als Hostalets. Definitivament la parròquia es va traslladar als Hostalets el 1868.
Un dels moments més complicats per la població va ser a finals del segle XIX quan la fil·loxera va acabar amb gairebé tota la vinya. Aquesta epidèmia va causar un daltabaix econòmic i social que es va reflectir en una disminució de la població del 10%, quedant amb uns 800 habitants. La població no es tornaria a recuperar fins arribats els anys 90 del segle XX, quant el nombre d’habitants tornà a rondar els 1000 habitants.
Tot i així, el desenvolupament del poble va continuar. Malgrat la crisi, el 1892 va arribar el tren al poble veí de Piera i es van instal·lar les primeres fàbriques del ram del tèxtil, que van donar feina a un bon nombre de persones. També es van fer diverses obres públiques d’importància com la construcció, l’any 1903, de la font i safareig públics anomenats del comú. A principis del segle XX es va produir un fort moviment associatiu que va donar com a fruit la creació de diverses entitats com la Unió Sempreviva Hostalenca, fundada el 1914; la Cooperativa Agrícola de Pierola, fundada el 1915; la Unió Regionalista Hostalenca, fundada el 1918; la Germandat de Sant Sebastià i la Mutualitat Escolar de Nostra Senyora de Montserrat, fundades el 1920. L’any 1927 els Hostalets de Pierola ja comptava amb dos grans locals socials: la Cooperativa i el Casal Català.
L’any 1913 es va posar la primera pedra de l’edifici de l’Escola Renaixença (aquest any se’n celebra el centenari) i el 1917 s’inauguraren les escoles.
Després de la Guerra Civil, el 1939, els Hostalets, com la resta de Catalunya, va patir la repressió i els anys grisos de la postguerra, caracteritzada per la por i la fam.
Durant les dècades dels 50 i els 60 es va produir un creixement espectacular dels sectors de la indústria i la construcció que van generar una forta demanda de mà d’obra. Això va significar un important canvi social i econòmic del poble, ja que molts pagesos van abandonar les terres per treballar en els nous sectors econòmics.
Un dels moments més importants de la història dels Hostalets de Pierola esdevingué el 5 de desembre de 2002. A les obres de l’abocador de Can Mata es va trobar en Pau (Pieralophitecus Cataunicus), un descobriment històric i sense precedents que va canviar la nostra visió del que sabíem sobre l’origen dels grans simis i humans, i de retruc, la paleontologia catalana rebria un impuls notable.
Un esquelet parcial composat per 84 ossos, entre els quals el primer que es va veure, la part facial del crani, composaven l’exemplar més complet d’un simi d’edat propera als 12 Ma.
La descoberta d’en Pau va significar un punt d’inflexió per al poble dels Hostalets de Pierola, que a través del Centre de Restauració i Interpretació de la Paleontologia (CRIP) està desenvolupant una estratègia amb l’objectiu de fer difusió de l’excepcional patrimoni paleontològic de la zona proposant noves iniciatives culturals i econòmiques.