El sol i la pell

125

Amb l’arribada de l’estiu i les llargues exposicions al sol, l’article que ens fa arribar el Centre d’Atenció Primària de Piera fa referència a com prevenir i actuar davant els símptomes que pot ocasionar en la nostra pell. Una sèrie de consells i actuacions que podeu consultar en aquest escrit que en aquesta ocasió signa el Dr. Allepuz.

El principal enemic de la pell és el sol, responsable de l’aparició d’un nombre important de les taques i lesions que ens surten a la pell. És cert que el sol el necessitem i ens aporta energia per a la vida i contribueix a la síntesi de la vitamina D que en els darrers anys està força d’actualitat; no obstant això, amb una exposició mesurada al sol en tenim prou per complir aquesta funció i la resta pot resultar perjudicial. Amb 10 o 15 minuts al dia d’exposició solar ja n’hi hauria prou.

Per tant, tota exposició solar superior a aquests 10-15 minuts pot ser perillosa si no prenem les mesures necessàries de protecció, és a dir, una bona crema solar de factor 50 en les àrees de la pell exposades. I això no només inclou quan anem a la platja o la muntanya, sinó el nostre “dia a dia”: sempre que sortim al carrer en els mesos de màxima insolació (maig-setembre) i a les zones del cos exposades (cara, coll, mans, braços, etc.).

Cal saber també que la nostra pell té “memòria”. Què vol dir això? Doncs que si de joves hem pres el sol de forma desmesurada i sense la protecció adequada, ben segur que quan siguem grans la nostra pell s’omplirà de taques que ens recordaran el que vam fer de forma inconscient anys abans. Cal veure com persones que, per la seva professió, han hagut de passar moltes hores exposades al sol, desenvolupen al llarg dels anys diversos tipus de lesions a la pell.

També trobem que la genètica hi juga un factor determinant. Les persones de pell més fosca tenen una protecció solar innata i tindran menys possibilitats de desenvolupar lesions a la pell, però no les fa insensibles del tot. En canvi, les persones pèl-roges, rosses, d’ulls clars, són les que més sensibilitat tenen a l’aparició de lesions i, per tant, són les que més mesures de protecció han de prendre. La diferència està en la quantitat de melanina que conté la pell de cada persona: com més melanina, la pell és més fosca i té més protecció natural. Les persones albines, aquelles que són totalment blanques per causa genètica, són les més sensibles als efectes del sol.

Quines són les lesions de la pell que ens han d’amoïnar més? El melanoma és el càncer de pell més perillós, però per sort el menys freqüent, i val a dir que la majoria de les lesions o taques de la pell no ho són. Des d’un punt de vista mèdic, el melanoma és pràcticament l’única lesió de la pell que precisa un diagnòstic ràpid, com més ràpid millor. Les altres lesions també s’hauran de valorar i diagnosticar, però el marge de temps és més ampli.
Allò que ens ha d’alertar i, per tant, portar-nos a consultar el nostre metge o metgessa quan ens apareix algun tipus de taca a la pell és quan detectem a simple vista alguna d’aquestes característiques:

1. Una taca, lesió o piga que apareix de forma abrupta, en poc temps (setmanes) i amb un diàmetre relativament petit, mil·límetres o pocs centímetres.
2. Que la lesió tingui una forma molt irregular.
3. Quan hi hagi pigment o color força intens (marró fosc o negre) o la presència de més d’un color.
4. Que sagni.
5. Una piga prèvia que de sobte hagi canviat la seva forma, color o hagi crescut en poc temps.

Per sort, la majoria de taques o lesions no compleixen aquestes característiques i això voldrà dir que caldrà valorar-les, però amb un marge de temps més ampli. Un cop acudiu al vostre professional de medicina us farà una primera valoració i activarà el circuit necessari per poder fer un bon diagnòstic i tractament.

Daniel Allepuz, metge de família de l’EAP Piera
Institut Català de la Salut de la Catalunya Central

Comparteix