Tolerància Zero

382

Coincidint amb el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (6 de febrer), el CAP de Piera comparteix el seu article mensual amb l’objectiu de sensibilitzar l’opinió pública contra la mutilació genital femenina i lluitar per eradicar-la. Segons l’OMS, actualment hi ha 200 milions d’afectades i 4,6 milions de nenes l’any es troben en risc de patir-la.

La Mutilació genital femenina (MGF) inclou, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), tots els procediments consistents en l’ablació parcial o total dels òrgans genitals externs o qualsevol traumatisme als genitals causats per raons culturals o altres i amb finalitat no terapèutica.
.
Es poden diferenciar diferents tipus o graus de mutilació. El tipus I o clitoridectomia consisteix en la resecció parcial o total del clítoris i, en casos molt infreqüents, només el prepuci. El tipus II o excisió consisteix en la resecció parcial o total del clítoris i els llavis menors, amb o sense excisió dels llavis majors. El tipus III o infibulació consisteix en la supressió de part dels òrgans genitals o tots i sutura de l’obertura vaginal. Per acabar, hi ha ell tipus IV que consisteix en tot el ventall ampli de pràctiques variades i inclassificables, és a dir tota la resta de procediments lesius dels genitals externs femenins amb finalitat no mèdica. S’inclouen la perforació, la incisió, el raspat o la cauterització de la zona genital.

Les MGF de tipus I i II són les més comunes. Segons la OMS serien el 90%. Predominen
als països de l’Àfrica subsahariana occidental. D’altra banda, les MGF de tipus III són
més habituals a l’Àfrica oriental (Sudan, Somàlia, Eritrea i algunes zones d’Etiòpia).

Les dades d’incidència de la MGF són esfereïdores. Cada any són mutilades 4 milions de nenes/dones. Les conseqüències d’aquesta pràctica poden ser molt greus per a la salut de les dones. Les conseqüències immediates poden ser dolor sever, hemorràgia, anèmia, infecció, ulceració zona genital, ansietat, depressió o fins i tot la mort. A curt i llarg termini poden aparèixer d’altres complicacions com la transmissió d’infeccions (per ús d’instruments no esterilitzats): HIV, hepatitis, tètanus; problemes genitourinaris; complicacions obstètriques o problemes psicològics i sexuals com per exemple l’anorgàsmia o el síndrome específic (genitally focused anxiety-depression) que consisteix en la constant preocupació per l’estat dels genitals i pànic a infertilitat.

 

Comparteix